Te'n recordes...

D'aquell temps quan les decisions importants es prenien mitjançant un pràctic.... "Pito pito gorgorito, dónde vas tu tan bonito? A la era verdadera.... pim pom pum fuera"?

Es podien arreglar les coses amb un ximple...."No ha valgut".

Els errors s'arreglaven dient simplement: "tornem a començar"

El pitjor càstig era escriure 100 vegades "No tornaré a ...".

Tenir molts diners només significava poder comprar-te un gelat, o una bossa de llepolies quan eixies de l'escola.

Fer una muntanya de sorra podia mantindre'ns feliçment ocupats durant tota una vesprada.

Per salvar els nostres companys només calia un crit de... "Por mi! Por todos mis compañeros y por mi primero!".

Sempre descobries les teues habilitats més ocultes a causa d'un "A que no fas açò?".

No hi havia res més prohibit que jugar amb foc.

"Tonto l'últim" era el crit que ens feia córrer com bojos, fins que sentíem com el cor se'ns eixia del pit...

El "polis y cacos" era només un joc per al pati, i, per suposat, sempre era molt més divertit ser lladre que policia.

Els globus d'aigua eren la més moderna, poderosa i eficient arma que mai s'havia inventat.

La major desil·lusió era haver sigut elegit l'últim a l'equip de futbol. Els germans majors eren el pitjor dels torments, però, també els més gelosos, fidels protectors...

Mai faltaven els caramels que tiraven els Reis Mags a Nadal, ni els dines que ens deixava el "Ratoncito Pérez" baix del coixí.

GUERRA només significava tirar-se boles de paper durant les hores lliures a classe.

Els gelats constituïen el grup dels aliments bàsics i essencials.

Llevar-li les rodetes a la bici significava un gran pas a la teua vida.

El major negoci del segle era aconseguir canviar els deu cromos repetits pel que feia tant de temps que buscaves.

Tots t'admiraven si aconseguies creuar la corda mentre botaves.

El major tresor era trobar trossos de guix pel terra per poder dibuixar a les parets.

Allò més divertit: saber-te la coreografia de XUXA o BOM BOM CHIP i ballar-la amb les teues amigues, i comentar l'últim capítol de CAMPEONES, i intentar imitar la "Catapulta infernal" amb el teu millor amic; asseure davant el televisor.... a les 5 en punt... amb els ulls ben oberts per veure "Barrio Sésamo", creure't Superman o Supergirl i posar-te el babi de l'escola a mode de capa mentre pujaves les escales, i desitjaves amb totes les teues forces poder volar com ells.

Totes aquestes coses ens feien feliços, no necessitàvem res més: un baló, una corda, i dos amics o amigues amb els que fer el gandul durant tot el dia.